L’olor de Gàmbia recorda a cacahuet, incens i mar. Tot junt, i barrejat alhora, Gàmbia fa una olor especial!.. Els gambians viuen junts i barrejats, mengen junts i barrejats i sí, també dormen junts i barrejats. Encara que la sang no sigui un motiu d’unió, l’amistat o el parentiu més llunyà, et brinda la llibertat de poder asseure’t a terra i menjar amb les mans del mateix plat, amb tels seus semblants. A Gàmbia hi ha electricitat dos dies a la setmana, i es pot gaudir d’aigua corrent tres o quatre, però a hores descompassades. Els nens caminen i corren, plens de sorra i descalços pels carrers sense esfaltar, envoltats de gallines i cabres, apedregant els gossos, són els autèntics reis de la llibertat. Tubab, aquesta és la paraula que designa a un blanc a Gàmbia, una paraula que els naix de dins tant bon punt et veuen i que criden mentre se t'acosten a la carrera sense cap mena de malícia, contents de veure’t!!!. Gàmbia és el país més petit dins del Senegal, amb un milió i mig d’habitants conviuen pacificament diferentes ètnies, wolofs,fulas,yolas,mandingues…, viu al marge de conflictes religiosos. La majoria són musulmans, però guarden gran respecte pels catòlics i els animistes, és l’únic país del món on hi han matrimonis entre catòlics i musulmans. El gust de Gàmbia recorda a mango i a oli de palmera. L’arròs és l’aliment nacional, el suport nacional. Els cossos atlètics i fibrats dels gambians són una mostra d’això. Els joves, a la tarda, es reuneixen a la platja per practicar futbol, molts descalços, alguns amb xancletes i amb samarretes dels seus equips europeus preferits. El cel obert i les tèbies aigües de l’Atlàntic els animen a no parar fins ben entrada la nit. Tenen gran devoció pels equips de futbol europeus però escassos recursos i infraestructures per a gaudir d’equips federats que allí es conten amb els dits d’una mà, un àrbitre gambià es nodreix de qualsevol objecte amb sonoritat que arroplega de camí cap al camp com una llauna de sardines oxidada i una cola buida per xiular les faltes del partit! Les paraules que més se senten a Gàmbia són In Gambia no problem amigo!! Res els representa un conflicte, ni una falta violenta, ni una jugada dubtosa, ni tant sols un autobús que travessa el camp mentre es disputa un partit! L’amor intens per Àfrica i els africans, pel futbol i la il·lusió de compartir bones estones amb els companys d’equip i fer nous amics d’altres barris és el que uneix els gambians en uns sola pinya, i els ajuda a fer passar l’estona mentre el dia transcorre lent i pausat, del bon rotllo, del futbol que naix al carrer i es fa gran amb el carinyo dels amics. D'aquí, sorgeix la iniciativa del CE Despertaferro d’ apadrinar als companys gambians del barri de Kololi a Senegàmbia.. El Dimarts 16 d’octubre va nàixer a Gàmbia el CE Despertaferro Kololi, integrat pels companys gambians d’un barri de Senegàmbia anomenat Kololi, els companys van brindar l’oportunitat a un jugador del CE Despertaferro de Reus a fer d’àrbitre del partit. El partit es va disputar al camp de futbol de Senegàmbia i varen jugar contra l’equip de Birgmindon United FC un equip semiprofessional del barri de Serrekunda que es va oferir a jugar amb ells en motiu de ser apadrinats per un club esportiu europeu. El CE Despertaferro va donar les equipacions del club d’aquest any, una pilota, guants de porter i els va ajudar econòmicament per tal de poder inscriure els jugadors al campionat de lliga d’aquest any, amb el compromís d’enviar equipacions cada vegada que el Ferro les canvii. Impagable!!! les cares de felicitat, la sensació de bon rotllo, estimació, admiració i deboció amb que van jugar el seu primer partit com a CE Despertaferro Kololi, demanaven a crits ser fotografiats, una càmera de fotografiar per ells representa un tresor. Que la difusió d’aquest partit arribi a Europa és el millor premi que podem oferir als companys gambians, que la gent els conegui i no els oblidi, fer arribar al món que Gàmbia existeix!! Que són vius i que estimen el futbol i l’esport com qualsevol occidental!!! Després de dos parts de 35 minuts, el temps a Gàmbia no importa, finalment van perdre el seu primer partit 4 a 1 contra el Birgminton United FC, però com tots els inicis del CE Despertaferro no els va representar cap derrota moral sino una nova victòria. El naixement com a equip, l’obtenció de nous amics al barri de Serekunda i un fort lligam a l’altra banda de l’estret, els seus padrins del CE Despertaferro de Reus a qui van adreçar una modesta però emotiva carta d’agraïment signada per tots i cadascun dels integrants del nou equip!!! Gàmbia és multicolor. No sap de modes, ni de revistes, ni de maquillatge. Les trenes i les teles de colors estampats s’entrebarregen amb la necessitat d’anar tapat, per pudor, perquè per sobre de tot, els gambians són gent educada. Els taxistes guarneixen amb flors els seus cotxes destartalats, els nens venen el que poden pels carrers.. Aquest és el seu imperi, el seu treball, el seu dia a dia. Gàmbia sona a tambors, a riure i a cant d’ocells. Per l’anarquia del tràfic i les riuades de gent pels carrers, es diria que estan molt ocupats. Però, indiscutiblement, hom es pregunta en què. Perquè el temps sembla no transcòrrer. Es fa de dia i de nit a una velocitat intermitent. Gàmbia és com una papaia gegant: bonica, dolça, tendra, saborosa i amb un cor enorme!!! El CE Despertaferro no té fronteres! No us oblidem companys! Vane Cervera Arnau Noticia extreta de Pobleviu: http://www.pobleviu.cat/index.php?id_categoria=12&madre=7&id_noticia=959 Web del CE Despertaferro: http://www.despertaferro.cat/ | 
