  Aquest mes de desembre tindran lloc dues noves sessions de Cinema Solidari, amb les projeccions de "Moolaadé" i "China Blue", organitzades per la Regidoria de Solidaritat i Cooperació i el Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació, amb la col·laboració del Centre de Lectura i la CGT. MOOLAADEÉ (Protecció) Dimarts 12 de desembre, 20 h., a la Sala d'Actes del Centre de Lectura, c.Major 15, Reus. Entrada gratuïta. CHINA BLUE Dimarts 19 de desembre, 20 h., a la Sala d'Actes del Centre de Lectura, c.Major 15, Reus. Entrada gratuïta. -------------------------------------------------------------------------------- MOOLAADEÉ (Protecció) Una pel·lícula d'OUSMANE SEMBENE Una producció de FILMI DOOMIREEW (Dakar) i CINÉ-SUD PROMOTION (París) Senegal - 2003 – 1 h 57 – 35 mm – Color – Dolby SR – 1:66 Fitxa artística FATOUMATA COULIBALY Collé Ardo Gallo Sy MAÏMOUNA HÉLÈNE DIARRA Hadjatu SALIMATA TRAORE Amsato AMINATA DAO Alima Bâ DOMINIQUE T. ZEIDA El mercenari MAH COMPAORE Dona encarregada de l'ablació Fitxa tècnica OUSMANE SEMBENE Guió i direcció DOMINIQUE GENTIL Fotografia DENIS GUILHEM Sò BONCANA MAÏGA Música ABDELLATIF RAÏSS Muntatge JOSEPH KPOBLY Decorats Una coproducció Filmi Doomirew (Senegal), Ciné-Sud Promotion (França), Direcció de la Cinematografia Nacional (Burkina Faso), Centre Cinematogràfic Marroquí (Marroc), Cinétéléfilms (Tunisia) i Les Films de la Terre Africaine (Camerún). Amb la contribució de la Comissió Europea – Fons Europeus de Desenvolupament, del Ministeri d'Afers Exteriors i el Ministeri de Cultura i Comunicació (CNC France– Fonds Suds Cinéma i ADC Sud). Amb la participació de les Agències de Nacions Unides a Senegal (UNIFEM, FNUAP, PNUD, UNICEF, OMS), Fundació Suissa Stanley Thomas Johnson, Church Development Service – ABP-EZEF (Alemanya) i Agència Marroquí de Cooperació Internacional (Marroc). Sinopsi Collé Ardo viu en un poble africà. Feia uns anys, no va permetre que la seva filla fora sotmesa a l'ablació, una pràctica que li sembla una barbàrie. Avui, quatre nenes fugen per a escapar del ritual de la purificació i demanen a Collé que les protegeixi. A partir d'aquest moment, s'enfronten dos valors: el respecte al dret d'asil (el moolaadé) i la tradició de l'ablació (la salindé). És una pel·lícula valenta, una denúncia amb un to poc habitual a Occident, el que contribueïx a fer-la encara més atractiva, i que suposa un pas important en un cinema africà gairebé inexistent, del que tot just ens arriben pel·lícules. Des de la perspectiva europea no es pot dir que sigui una proclama feminista, però és innegable la seva condició d'al·legat a favor d'una societat africana més justa i amb menys violència contra les dones, on l'ablació desaparegui de la vida quotidiana de moltes dones africanes perquè és un atemptat a la dignitat i la integritat de les dones. El director Ousmane Sembene va néixer en 1923 en Ziguinchor, la capital de la Casamance, al sud del Senegal. Cridat a files per l'exèrcit colonial francès, va ingressar en el cos de Tiradors Senegalesos en 1942. Va embarcar clandestinament en 1946 per a anar a França on va treballar com mecànic, estibador, paleta. Va començar a escriure a mitjan els anys 50. "Le docker noir" (L'estibador negre) va ser la seva primera novel·la. En 1960 va publicar la bellíssima novel·la "Les bouts de bois de Dieu" (Els trossos de fusta de Déu). Quan va començar a interessar-se pel cinema, va pensar en la possibilitat d'arribar a més gent; ho defineix com quelcom “polític, polèmic i popular”. Es va anar a Moscú als 38 anys per a estudiar en l'Estudi Gorki. Va aprendre Direció amb Donskoi i Serguei Guerasimov. Va realitzar el seu primer curt en 1962, "Borom Sarret" (L'home de la carreta). En 1964, el seu segon curt, "Niaye", va ser guardonat en el Festival de Locarno. En 1966 va dirigir "La Noire de... " (Noia negra), el primer llargmetratge realment africà del continent. Li seguiran nombroses pel·lícules, veritables testimoniatges de l'Àfrica contemporània, entre les quals esmentarem "Le mandat" (El gir), "Xala", "Ceedo", "Camp de Thiaroye" (Campament de Thiaroye) i "Guelwaar", totes elles guardonades en nombrosos festivals. En 1999 ret homenatge a la dona africana amb la pel·lícula "Faat Kiné", el primer lliurament de la trilogia anomenada “Heroisme quotidià”; Moolaadé és el segon lliurament, que va rebre el premi "Una certa mirada" al Festival de Cannes 2004. La tercera, "La confrérie des rats" (La cofradia de les rates) està en preparació. Més informació: www.golem.es/moolaade on trobareu sinopsi, entrevista al director, fitxa tècnica, fotografies, trailer, ressenyes de premsa, ... --------------------------------------------------------------------------- CHINA BLUE EUA, 87 minuts, 2005 Director: Micha X. Peled Producció: Teddy Bear Film Coproducció: ITVS Amb el suport de Corporation for Public Broadcasting, Sundance Documentary Fund i NAATA. Fotografia: Micha X. Peled Muntatge: Manuel Tsingaris So: Song Chen Música original: Miriam Cutler Versió original en cantonès, anglès, mandarí i sichuan subtitulat en català. "China Blue" dibuixa un matisat, tendre i colpidor retrat sobre el dia a dia d'unes joves treballadores d'una fàbrica tèxtil a Xina. A la vegada, proporciona un informe actualitzat i alarmant sobre les pressions econòmiques que instauren les companyies occidentals i les conseqüències humanes que això provoca. Sinopsi: Rodat clandestinament i sota unes condicions difícils a la Xina, aquest documental mostra, des d'un accés privilegiat, el que tant la Xina com les grans marques internacionals s'entesten a amagar: com es produeix la roba que nosaltres comprem. China Blue ens endinsa en una fàbrica de texans, on dues joves, la Jasmine i l'Orchid, intenten sobreviure a les difícils condicions laborals. Les seves vides es creuen amb les d'altres companyes i amb la del director de la fàbrica on treballen, el senyor Lam. Des dels diferents esglaons de la jerarquia de l'empresa, el documental mostra, humanament, els problemes complexos d'un món globalitzat. Tal com milions de noies han fet abans, la Jasmine abandona el seu poblet per treballar en una fàbrica a la ciutat. Ràpidament, la seva il•lusió inicial per aconseguir diners per a la seva família s'esvaeix. Es troba sobresaturada per jornades laborals llarguíssimes i els retards dels pagaments. El seu únic consol és l'amistat que neix amb les seves companyes de feina. Per tal d'aconseguir noves comandes de compradors occidentals, el senyor Lam acorda preus extremadament baixos i uns terminis de lliurament ajustadíssims. Gràcies a aquest pacte, retalla els salaris i força les noies a treballar sense parar durant jornades de 24 hores. Si les noies s'adormen, se les multa amb una rebaixa considerable del sou. Per evitar-ho, s'aguanten les parpelles amb unes pinses d'estendre la roba. Aquestes condicions les motiven a fer vaga - il•legal a la Xina - com a últim recurs per defensar la seva dignitat. China Blue dibuixa un matisat, tendre i colpidor retrat sobre el dia a dia d'unes joves treballadores d'una fàbrica tèxtil. A la vegada, proporciona un informe actualitzat i alarmant sobre les pressions econòmiques que instauren les companyies occidentals i les conseqüències humanes que això provoca. Sobre el director: Micha X. Peled va néixer a Israel i anys més tard va emigrar als Estats Units. La seva variada carrera comprèn feines com a importador, vigilant de presons, periodista freelance, assessor de campanyes polítiques i guia turístic d'aventura. Va realitzar el seu primer documental per televisió, Will My Mother Go Back to Berlin?, el 1992. Des de llavors ha dirigit els documentals següents: Inside God's Bunker (1994), You, Me, Jerusalem (com a codirector juntament amb George Khleifi, 1996) i Store Wars: When Wal-Mart Comes to Town (2001). China Blue (2005) és el seu últim treball. | 
