Bruno Salter, reusenc de 44 anys, client habitual del Campus i conegut per molts de vosaltres, va resultar ferit de bala en una cama al ser detingut per la policia local de Reus, en una intervenció d'aquest cos quan un grup de gent feia música al carrer la matinada del dilluns 14 de maig, un cop finalitzat el Festival Trapezi. Els fets van acabar amb tres detinguts, un d'ells el Bruno, i van motivar una amplia campanya de solidaritat amb els detinguts i de crítica a l'actuació policial i a les declaracions públiques fetes tant per l'Alcalde com pel regidor de Via Pública, dins la qual es va fer una concentració de 300 persones a la plaça Mercadal el 16 de maig. El 24 de maig, en una roda de premsa feta a la plaça Pintor Fortuny, el Bruno va exposar la seva visió dels fets i va fer públic un escrit fent referència als seus "antecedents", com a rèplica a les declaracions realitzades tant per l'Alcalde com pel regidor de Via Pública remarcant que els detinguts tenien antecedents policials. Aqui us passem l'escrit del company: ELS MEUS ANTECEDENTS Després de ser detingut, apallissat i ferit de bala per la Policia Local de Reus. El passat dia 14 de maig del 2007 el Batlle va declarar a la premsa que tinc antecedents. Us parlaré dels meus antecedents: En la meva adolescència vaig passar molt de temps treballant pels “Grans”: muntant meetings, enganxant cartells tota la nit amb el risc de ser agredit pels d'extrema dreta, onejant senyeres i portant samarretes del PSC. Doncs militava a les seves joventuts, amb l´entusiasme i l'energia característica d´aquella edat: 14 o 15 anys. No recordo d'aquella època haver rebut cap mena d'agraïment de part dels “Grans” i l'evolució posterior de les seves polítiques va constituïr el meu primer desengany d´amor per una causa. Un altre dels meus antecedents, més proper en el temps, és que, coincidint amb la malaltia terminal del meu pare, la meva família i jo ens vam veure implicats en un ferotge procés d'expropiació que ha durat 13 anys, amb l'èxit final dels plantejaments d'una administració local garrepa que, sota la bandera de l'ús públic, aconsegueix cases al centre de Reus a bon preu. Es veu que només els promotors i els polítics que els emparen poden aprofitar-se de l'especulació. Fins aquest moment, vivíem en un carrer al centre de Reus, abandonat molts anys per l'Administració, sense enllumenat públic. Això sí, estava ubicada al costat del Centre de Lectura i el Teatre Bartrina. Rere aquest temple de la il·luminació intel.lectual s'extenía un món obscur i sovint la por disuadia els meus amics de visitar-me. Aquest és el lloc on em vaig criar i no se n´han començat a preocupar nomès que per fer-me fora. Finalment, del “POUM he fet cap al PAM”. Un altre dels meus antecedents, la meva faceta d'aventurer m´ha portat a viatjar molts anys per terres estrangeres, sota règims dictatorials. Paradoxalment, tot i haver patit tocs de queda, guerres tribals i controls militars, i ser apuntat per un arma en repetides ocasions, sempre he tingut l'oportunitat de parlar o negociar i ensortir- me'n. No ha estat fins ara i aquí, a Reus, a la meva ciutat, a una nació que anomenem democràtica, com Catalunya, dins el democràtic Estat Espanyol, en el sí de la democratíssima Europa, què m'han apuntat, diuen, i no m'han escoltat ni permès negociar, dic jo, he acabat amb un tret a la cama. Per si això és poc, m'han denunciat com si jo fos l'agressor i el Batlle ha tret importància públicament a les meves ferides dient que no vaig precisar cap intervenció quirúrgica (és fals, em van operar el 17 de maig del 2007); tanmateix, no ha dubtat en atemptar contra el meu nom, afirmant en públic que tinc antecedents. Doncs bé, és cert, els tinc, i aquí queden exposats. Bruno Salter Mas | 
