Des del dia 25 de gener el Campus (Sant Llorenç 11, Reus) acull una exposició de fotografíes de Rosa M. Guijarro sobre el Iemen. A continuació la carta de presentació de l'autora, que inclou una petició solidària: ------------------------------------------------------------------------ He tingut la sort de poder visitar dues vegades el Iemen. La primera va ser pel Nadal del 2004, va ser el típic viatge turístic en grup. Feia temps que hi anava al darrera, m’atreia la famosa arquitectura iemenita amb els seus gratacels i la fama de país fora del temps. No em va decebre, tot el que esperava veure era tal i com ho esperava. Però em va sorprendre l’amabilitat dels iemenites. Guardo el record d’un vespre a la ciutat antiga de Sana’a. Havíem voltat tota la tarda i vam seure a descansar, al banc del costat hi havia una família: el pare, la mare i una nena d’uns cinc anys. La mare li va parlar a la nena i ella se’ns va acostar i va dir “welcome”, li vam fer fotos i li vam donar uns caramels; la nena va tornar amb la mare i ella va començar a regirar el seu bolso, va treure alguna cosa i li va donar a la nena que es va dirigir cap a mi, va obrir la ma i em va regalar un passador pel cabell. Hi vaig tornar el juliol del 2006, ara anàvem sols. Havia contactat amb la Josette, una francesa que té una agència turística al Iemen. Li havia demanat que el nostre xofer tornés a ser l’Alí. I així vam recórrer l’antic Iemen del Nord, durant més de vint dies. Encara em va agradar més que la primera vegada. El passat dos de juliol recordava que feia un any havia tornat a aquest país estimat quan va sonar el telèfon: Saps que hi ha hagut un atemptat al Iemen? Posa la tele, n’estan parlant. Ràpidament vaig escriure a la Josette: què ha passat? Com esteu? Qui eren els xofers iemenites? Els conec?. Acabava d’enviar el missatge quan va tornar a sonar el telèfon: Tens contactes al Iemen? En X i les Y estaven en aquest grup d’espanyols. I a partir d’aquí les notícies es van anar desgranant fins la matinada. Finalment el resultat van ser 8 espanyols i 2 iemenites morts, a més dels ferits. Els espanyols van ser repatriats, han estat atesos als nostres hospitals i reben l’atenció necessària en aquests casos. Com ha de ser. Els dos xofers iemenites morts han deixat un set fills i l’altre vuit. Els dos ferits pateixen greus lesions a l’oïda i als ulls que no poden ser ateses al seu país i que han de ser tractades a Europa o a l’Índia. Han perdut els cotxes (l’assegurança no cobreix en cas d’atemptat terrorista), la seva eina de treball. El govern iemenita ha donat a les famílies 1.875 euros per cada xofer mort i 750 euros per cada xofer ferit. La Josette va organitzar una campanya per a recollir diners per ajudar aquestes quatre famílies, els xofers havien treballat per a ella. Hi ha un compte obert en un banc de Sana’a per a rebre les donacions. Si podeu col·laborar el millor seria recollir aquí les donacions i ingressar-les d’una sola vegada per tal de pagar el mínim de comissions al banc que farà la transferència. Per més informació o per fer aportacions econòmiques, podeu contactar amb mi en el correu: rosaguijarro@hotmail.com Moltes gràcies Rosa Mª Guijarro www.rosaguijarro.com | 
