Crítica musical de Jordi Pinyol Mercadé.

La nit del dissabte 5 de juliol el Parc de la Festa de Reus acollia la 15ª edició del Reggus. Un espai que compta amb bona sonoritat però que encara necessita molts retocs i complements, com ara plantar gespa per evitar que la pols sigui una constant en els concerts que s'hi celebren. No estaria de més tampoc la presència d'altres elements destinats a oferir més comoditat al públic assistent.

La Familia Torelli, de Lleida, va obrir el festival. El públic anava entrant de manera continuada. Els Torelli van fer diferents versions reggae a més d'interessants incursions cap a ritmes funk i soul amb curioses versions de temes populars de la música llatinoamericana.

Mentre es preparava l'escenari per a l'actuació següent, va aparèixer L'Espurna Diabòlica. Es tracta d'un espectacle de pirotècnia, música i teatre on diferents personatges evolucionen entre el públic amb l'element foc i una música d'acompanyament com a protagonistes.

També es podia anar a la carpa-escenari situada a un costat del recinte, l'Espai Sound System, on trobàvem ritmes reggae en un format més electrònic. En aquest espai van actuar Albaraka Reggae, Game Over Selectors, THC Reggae i La Risspect Krew. Un escenari que també va acollir l'actuació de l’artista Afrika, nascuda a Euskal Herria però amb ascendents de Guinea Equatorial.

El moment àlgid de la nit va ser sens dubte quan va sortir a l'escenari el jamaicà Max Romeo. Una actuació esperada que no va decebre en cap moment. Acompanyat per la banda jamaicana Charmax Players, Romeo va mantenir un ritme trepidant i es va anar posant el públic a la butxaca, si és que no li tenia des d’un principi. A tall d'anècdota, algunes petites dificultats d'ubicació geogràfica, amb referències a Espanya que, en un moment donat va rectificar llegint en un paperet que algú li va passar oportunament allò de This is not Spain. Freedom for Catalonia. En definitiva, el jamaicà ens va mostrar que és un rastafari de cap a peus.

Després de l'animació a càrrec de La Bandarra Street Orkestra, arribava l'actuació dels portuguesos Terrakota. Tot i el desgast d'energies fruit de l'actuació anterior, la formació lisboeta amb els seus ritmes afro-llatins i una bona combinació de música, percussió i ball, va seguir fent saltar i ballar el públic incansable i desitjós de festa.

El punt i final (fins l'any que ve) el posarien els Dr. Calypso amb una actuació més aviat curta que no va acabar de convèncer del tot entre el públic que encara es resistia a tornar cap a casa.

Fotografies: Jordi Pinyol Mercadé

www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=1617